Què saps sobre el colesterol? És realment tan dolent?
El colesterol, més enllà del que es coneix de manera generalitzada a la societat, és una hormona que exerceix funcions tan importants com la fabricació de:
Cortisol
Hormones sexuals
Vitamina D
Àcids biliars
A més d’altres funcions a nivell del sistema nerviós central, ja des d’edats molt primerenques, com la formació de la mielina durant la infància.
Es recomana mantenir el colesterol per sota dels 200–220 mg/dL, tot i que algunes guies parlen de 250 mg/dL (valors en pacients sans).
Popularment es coneixen dos tipus de colesterol: el “dolent”, tècnicament LDL, i el “bo”, HDL.
Per què es coneix el colesterol LDL (Low Density Lipoprotein) com el “dolent”?
El colesterol LDL són petites partícules que, quan superen els nivells recomanats, el nostre organisme intenta controlar acumulant-les a la paret dels vasos sanguinis (dipòsits grassos). Això acaba provocant aterosclerosi, així com l’enduriment i l’estrenyiment de la llum del vas sanguini.
Els dipòsits grassos que es formen als vasos sanguinis a causa d’un LDL elevat dificulten que la sang flueixi correctament a través de les artèries. Com a conseqüència, el cor no rep la sang en les millors condicions (la sang transporta oxigen), fet que augmenta el risc d’esdeveniments cardiovasculars, tant a nivell coronari com cerebrovascular.
Un LDL alt per si mateix no provoca símptomes, però sí que pot causar conseqüències inflamatòries i esdeveniments cardiovasculars majors com els comentats.
És molt recomanable mantenir les xifres de colesterol LDL per sota dels 130 mg/dL en condicions normals.
Per què es coneix el colesterol HDL (High Density Lipoprotein) com el “bo”?
El colesterol HDL s’encarrega del transport invers del colesterol i recull l’excés de colesterol de la perifèria per retornar-lo al fetge, on serà eliminat. És molt recomanable mantenir les xifres de colesterol HDL per sobre dels 45–50 mg/dL.
Aleshores, això vol dir que com més alt sigui el colesterol HDL millor per a la salut? No necessàriament, ja que una elevació exagerada pot indicar (segons les característiques personals de cada pacient) l’existència d’un estat inflamatori.
Quan es considera hipercolesterolèmia familiar?
Tot i que calen diversos criteris per confirmar el diagnòstic, es considera quan hi ha una xifra de colesterol superior als 290 mg/dL (LDL superior a 190 mg/dL).
Els problemes de colesterol elevat poden tenir una causa genètica o estar relacionats amb el manteniment d’hàbits no saludables al llarg del temps. Tot i això, cal saber que la dieta només aporta aproximadament un 25% del colesterol total (exogen), mentre que la resta és fabricada pel fetge (endogen). On rau, doncs, el secret? En la manera com el nostre organisme respon al colesterol, influït per altres factors inflamatoris que poden acompanyar situacions d’inflamació de baix grau (sobrepès, resistència a la insulina, resistència a la leptina, estrès, alteracions de la microbiota…) o altres factors de risc cardiovascular (tabac, sedentarisme…).
A tot això s’hi pot afegir un possible augment dels triglicèrids (TG), una de les partícules responsables de complicar encara més la situació, ja que poden augmentar la xifra de colesterol LDL.
En tots els casos, les alteracions de les xifres de colesterol són susceptibles de millora amb tractament.
Factors de risc:
Mala alimentació (principalment greixos saturats i greixos trans, hidrats de carboni i sucres refinats, aliments processats…)
Obesitat (índex de massa corporal de 30 o superior).
Perímetre abdominal (en homes superior a 102 cm i en dones superior a 89 cm).
Manca d’exercici físic (vida sedentària).
Tabac.
Malalties associades com la diabetis mellitus.
Com tractar-lo:
La base de l’abordatge de la hipercolesterolèmia, tant des del punt de vista del tractament com de la prevenció, es fonamenta en una dieta adequada i en seguir un estil de vida “antiinflamatori”.
S’ha demostrat que els marcadors cardiovasculars (triglicèrids, colesterol total, LDL, HDL, glucosa, pressió arterial i circumferència de la cintura) milloren sobretot amb una dieta baixa en hidrats de carboni i especialment baixa en sucres refinats i aliments processats. A més, està demostrat que la incorporació de greixos a la dieta és recomanable, però… com fer-ho?
D’una banda, hauríem d’augmentar el consum de:
Greixos monoinsaturats: oli d’oliva (preferentment verge extra), olives, alvocat i fruits secs naturals (no fregits ni torrats).
Greixos poliinsaturats: llavors de lli, sèsam i xia, peix blau (sardines, tonyina, salmó, verat… – àcids grassos omega 3), nous i àcids grassos omega 6.
Fibra: fruita, verdura, llegums…
Micronutrients: vitamina B3 – niacina (present en aliments d’origen animal, pèsols, arròs integral, verdures de fulla verda, bolets, xampinyons i alvocat), vitamina C (present en fruites i verdures), calci i vitamina D (present de manera destacada en peix blau, alvocat i rovell d’ou).
Polifenols, flavonoides i antioxidants: presents en fruites com els cítrics o el raïm negre (resveratrol), la ceba, les cols…
D’altra banda, cal reduir el consum de:
Greixos saturats
Greixos hidrogenats i trans: presents en aliments processats i ultraprocessats, brioixeria, pastisseria industrial, aliments precuinats, snacks…
En cas que les xifres de colesterol elevat persisteixin malgrat una alimentació i un estil de vida adequats, es pot valorar iniciar tractament.
– De manera al·lopàtica, amb estatines (simvastatina i atorvastatina, entre les més conegudes). Aquest tipus de fàrmacs inhibeixen l’enzim 3-hidroxi-3-metilglutaril coenzim A reductasa, a l’inici de la via del mevalonat, a través de la qual es sintetitza el colesterol.
Aquest tractament no està exempt d’efectes secundaris, entre els quals destaquen:
Dolor i alteracions a nivell muscular (miàlgies i miopaties).
Astènia.
Inflamació hepàtica amb elevació de les transaminases (és recomanable fer controls analítics periòdics).
Augment del nivell de sucre en sang i, com a conseqüència, diabetis mellitus tipus 2.
Rigidesa articular.
– De manera fisionutricional, es pot abordar la hipercolesterolèmia amb llevat d’arròs vermell + coenzim Q10.
L’EFSA (European Food Safety Authority) assegura que consumir 10 mg diaris de monacolina K contribueix a mantenir concentracions normals de colesterol a la sang. Aquesta substància es pot trobar al llevat d’arròs vermell.
La coenzima Q10 actua en el mateix punt on ho fan les estatines, ajudant a millorar la síntesi del colesterol.
Tant en un tipus de tractament (estatines) com en l’altre (fisionutrició), la presa es realitza en una única dosi al vespre.
D’altra banda, la micoteràpia és una altra opció terapèutica molt vàlida. A causa del seu contingut en lentinan, el bolet shiitake és molt eficaç en el control del colesterol, ja que redueix el colesterol LDL i augmenta l’HDL. Demostra una activitat hipocolesterolèmica amb efecte de reducció i excreció fecal del LDL després del seu consum. Presenta una potent acció a nivell cardiovascular i regula el metabolisme lipídic actuant sobre l’expressió de gens implicats en l’aparició de l’aterosclerosi, així com el nivell d’àcids grassos en general.
A diferència de les estatines, la seva presa es reparteix en diverses dosis al llarg del dia, fins a un màxim de 900 mg.
Altres substàncies naturals que podem afegir a la nostra dieta i que poden ajudar a reduir el colesterol són:
