Per què ens entossudim a recomanar-vos menjar no més de 3 vegades al dia mentre tu necessites menjar alguna cosa cada 2-3 hores. A consulta podria reconèixer a la llegua aquella mirada de “doncs vas ben fi si pretens que mengi només 3 cops al dia, pots esperar assegut… vols que em doni una hipoglucèmia?”.
El primer pas és entendre que això no és una necessitat real del teu organisme i que, si la tens, és que hi ha alguna cosa que cal modificar en els teus hàbits per allargar cada vegada més aquest espai de temps entre àpats i optimitzar el funcionament i el metabolisme energètic.
Per què passa això? Gairebé amb tota seguretat el motiu és la ingesta excessiva d’hidrats de carboni en la teva alimentació habitual diària. Quan a consulta us començo a parlar de “sucres”, de seguida arriba la rèplica de “jo no prenc sucre ni brioixeria” o “jo no li poso sucre al cafè”… però la cara va canviant quan entrem en la conversa i veiem que aquests hidrats de carboni també els trobem en aliments com els llegums, els cereals (pa, pasta…), els tubercles, i les fruites i verdures. Aquí la resposta ja és “d’això sí que en prenc… i cada dia…” per acabar amb un “però això no són aliments saludables?”.
Doncs justament aquí hi ha el problema… Durant tota la nostra vida se’ns ha inculcat la necessitat imperiosa de prendre aquest tipus d’aliments com a base de la nostra piràmide alimentària… però, què provoca la ingesta d’hidrats de carboni en el nostre organisme?
Vegem-ho… En ingerir hidrats de carboni (sobretot d’absorció ràpida i refinats, però també els d’absorció més lenta), es produeix una elevació de la glucosa, que és una de les principals fonts d’energia del nostre organisme —no ens enganyem— (bàsica i vital per al cervell i el múscul) i que alhora generarà una resposta compensatòria d’insulina per controlar aquest augment de glucosa. Quin és el resultat? Que en aproximadament unes 2-3 hores aquesta font d’energia ha estat compensada per la insulina i el nostre organisme cau en aquest “baixón” d’energia (us sona la “morriña”?) i de nou busca noves fonts d’energia en forma de sucre (perquè és el que li hem donat i el que més li agrada, és clar… pel subidón de glucosa…). En fi, que estem immersos en un cercle viciós de “puja la glucosa – puja la insulina – baixa la glucosa (no puc amb la meva vida) – busco glucosa per funcionar…” que ens té enganxats a menjar cada 2-3 hores, i em llenço a la piscina dient que el que busquem, a més, en aquests moments és la font de sucre més “marrana” que puguem trobar… i així cada dia…
Aleshores, com podem canviar això? Doncs amb una cosa tan fàcil com començar a revertir el ràtio entre hidrats de carboni i greixos en la nostra alimentació. Els greixos són una altra de les fonts d’energia més preuades per al nostre cos i, si els utilitzem en lloc de la glucosa, podem arribar a convertir el nostre cos en més eficient i eficaç en el dia a dia. Per aquest motiu, cada vegada notarem menys aquesta “necessitat” de menjar a totes hores i ens sentirem més àgils mentalment, perquè la nostra energia es veurà optimitzada gràcies a l’estabilització d’aquest mecanisme.
La ingesta de greixos saludables en la nostra alimentació diària, a més d’aportar energia, genera beneficis a nivell d’inflamació i, cosa molt important, en no provocar un augment d’insulina amb la seva ingesta, no provocarà a llarg termini la resistència a la insulina que pot aparèixer prèvia a diverses malalties metabòliques com l’obesitat o la diabetis mellitus. Amb això aconseguiràs una major flexibilitat metabòlica, educant el teu cos a treballar amb diverses fonts d’energia i ensenyant-li que, si no en té una, pot buscar l’altra per optimitzar els recursos del teu motor.
