Què són els carbohidrats accessibles a la microbiota (MAC)?
Tens símptomes tan diversos com dolor mandibular, còlon irritable, fibromiàlgia, fatiga crònica, histaminosi (al·lèrgies, dermatitis…), ansietat, alteracions relacionades amb el teu cicle menstrual (síndrome premenstrual, endometriosi, miomes, mastopatia fibroquística), son poc profund, alteracions de la tiroide? Tens mal de cap quan prens un cafè? Has realitzat multitud de tractaments o abordatges i no trobes una solució? Potser aquests símptomes tan diferents entre ells tenen un mateix origen i es poden abordar d’una manera diferent… Si a més m’expliques que ets una persona perfeccionista, molt autoexigent, planificadora i amb bruxisme (a la nit apretes les dents mentre dorms), caldria plantejar-se si tens un problema de metilació. L’explicació d’aquests símptomes pot tenir relació amb l’acumulació de “tòxics” al teu organisme, com la histamina, els estrògens o les hormones de l’estrès (catecolamines), substàncies necessàries però que en excés poden provocar alteracions importants a diversos nivells. Una de les vies d’eliminació d’aquests tòxics per part del nostre organisme és la METILACIÓ. La metilació forma part de la segona fase de la detoxificació hepàtica, quan els metabòlits tòxics generats en la primera fase de detoxificació han de ser preparats per a la seva eliminació a través dels diferents emuntoris corporals com l’orina o la suor. La metilació és un procés en què s’afegeixen grups metil (CH3) per inactivar els tòxics, necessari per regular l’activació de gens, detoxificar, fabricar neurotransmissors, hormones, sintetitzar ADN, generar cèl·lules immunitàries, mielinització… A partir de la metionina (aminoàcid) s’inicia la metilació dels tòxics per eliminar-los correctament, intervenint el cicle de la metionina, el cicle del folat i el cicle de la biopterina, de manera que si existeixen fallades en algun d’aquests engranatges es pot alterar aquesta metilació. Les alteracions en aquest procés de metilació poden ser degudes a polimorfismes genètics de l’enzim COMT (Catecol-O-MetilTransferasa) i a alteracions en els cicles participants en la metilació (metionina, folat, biopterina) i els seus cofactors. Això ens provocarà una metilació més lenta i una acumulació de les substàncies tòxiques al nostre organisme, provocant els símptomes explicats. Alguns d’aquests cofactors, la presència dels quals és necessària en la metilació, són elements tan importants com el magnesi, les vitamines B2, B6, B7, B9 (àcid fòlic), B12, SAME (S-adenosilmetionina). A més dels símptomes que fan sospitar una metilació lenta, podem analitzar la homocisteïna en sang (amb valors per sobre de 10-12 mmol/L), així com els nivells dels cofactors ja comentats, de manera que serà important la determinació de perfils de vitamines i oligoelements per ajudar-nos en el diagnòstic i en el tractament. Ens poden ajudar molt a millorar la metilació aquells aliments i nutrients amb presència de vitamines B2, B6, B7, B9, B12, magnesi, metionina, inositol… A més, serà important controlar l’excés de cafè i l’exposició a tòxics ambientals (bisfenol, cosmètics…). Vitamina B2: cereals integrals, peix blau, fetge de bacallà, llavors de sèsam, fruits secs Vitamina B6: fruits secs, plàtan, espàrrecs, tomàquet, col, salmó Vitamina B7 o Colina i el seu metabòlit Trimetilglicina – TMG (betaïna): bròcoli, remolatxa, lecitina de soja, nous del Brasil, mantega de cacauet, fetge, enciam, col, coliflor, espinacs, espàrrecs, rovell d’ou, gambes, bacallà, salmó, cereals integrals, llegums, tofu, plàtan, sèsam, lli Vitamina B9: fetge, llegums, remolatxa, verdures de color verd fosc, mango, alvocat Vitamina B12: peix, marisc, rovell d’ou, carn, llegums, shiitake, espirulina Magnesi: verdures de color verd fosc, cacau, fruits secs, plàtan, síndria, figues, cacau, sèsam Metionina: proteïnes animals, fruits secs Inositol: cereals integrals, llegums
Com ens ajuda la melatonina?
La melatonina és una hormona segregada per la glàndula pineal, situada al centre de l’encèfal. No només es troba en humans, sinó que també la podem trobar en animals, plantes, fongs, bacteris i algunes algues. Les seves funcions són múltiples, i participa en diversos processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics, sent sobretot important en el sistema immunitari, en l’apoptosi (mort cel·lular programada), a nivell gastrointestinal, com a antioxidant i en sistemes corporals tan importants com el sistema nerviós o el reproductor. Tot i ser una hormona que el cos humà no produeix en el moment del naixement —ja que el nadó aprofita la melatonina que li arriba a través de la placenta (per això els infants prematurs poden tenir problemes amb el cicle son-vigília)—, la seva producció i secreció augmenten posteriorment fins a la pubertat, moment en què disminueixen lleugerament per tornar a augmentar fins als 35-40 anys, quan s’estabilitzen, i a partir dels 55-60 anys comença una disminució progressiva de la seva producció, condicionant una pèrdua de la seva capacitat cronobiòtica. Alhora, existeix una relació inversament proporcional entre la melatonina i el cortisol, ja que els ritmes circadians (vigília i son) tenen una importància vital en el metabolisme i el funcionament d’aquestes dues hormones. Si la melatonina és bàsica per mantenir un descans nocturn correcte, el cortisol és indispensable per començar el dia al 100% i amb la capacitat intacta per afrontar les necessitats i exigències de la nostra vida. Una alteració d’aquesta homeòstasi hormonal es traduirà en una infinitat de símptomes i alteracions a nivell orgànic. La llum del dia emet un senyal a través dels ulls que arriba fins al nucli supraquiasmàtic, el qual acaba emetent ordres de generar cortisol (cortisol awakening response) si la llum és diürna, o melatonina si la llum és nocturna, regulant així el cicle dia-nit al nostre organisme. Aquesta melatonina es produeix a la glàndula pineal a partir de la serotonina. Els cicles de melatonina i cortisol formen un “ball” perfectament orquestrat i dirigit pels seus respectius directors d’orquestra: la glàndula pineal en el cas de la melatonina i l’hipotàlem en el cas del cortisol, mediats per les seves hormones precursores (CRH i ACTH). El pic de melatonina es produeix cap a les 2 o 3 de la matinada, mentre que el del cortisol es dona a partir de les 6 o 8 del matí. Totes les cèl·lules del nostre cos tenen i mantenen el seu ritme circadià i es sincronitzen perquè tot el cos funcioni alhora, primer segons el que dicta el nucli supraquiasmàtic i sempre gràcies als factors estimuladors perifèrics. El simple fet de menjar “fora d’hores” pot provocar un augment de pes, una acumulació de greix, una inflamació cada vegada més gran, etc., encara que la dieta sigui la mateixa que la d’una altra persona que faci els àpats a les hores “normals”. Aquest fet es considera un “insult circadià” i pot comportar modificacions en l’estimulació i el control hormonal. Alguns tipus d’alteració del son, sobretot relacionats amb alteracions primàries del ritme o secundaris a altres estats com el jet-lag, l’envelliment, algunes patologies i síndromes cerebrals o la realització de torns laborals, depenen precisament d’una alteració en la regulació d’aquest rellotge biològic controlat per la melatonina i el cortisol, provocant, entre altres símptomes, alteracions del ritme son/vigília. Ritmes circadians via www.sportlife.es La interacció cada vegada més freqüent amb pantalles de llum (mòbils, tauletes, ordinadors, televisió…) en horari nocturn fa que produïm una menor quantitat de melatonina, encara que inicialment puguem arribar a dormir sense problemes, podent acabar alterant els bioritmes i els factors controlats per aquesta hormona. Tot i així, només pel fet de modificar la generació normal de melatonina, no és gens recomanable el contacte amb pantalles a partir de determinades hores nocturnes. Símptomes del dèficit de melatonina: FINAL –> Conclusions a tenir en compte: · La regulació circadiana dels processos biològics ens permet reaccionar de manera predictiva i no reactiva als cicles de llum-foscor. · Freqüentar espais a l’aire lliure i viure de manera coherent amb la presència de llum natural és de suma importància per mantenir uns hàbits bàsics correctes. · La importància de l’exposició a la llum matinal i la necessitat de reduir la il·luminació nocturna per regular correctament el ritme circadià. Si cal, intentem evitar les ulleres de sol durant les hores diürnes per no donar senyals confusos al nostre nucli supraquiasmàtic, així com utilitzar filtres de pantalla als nostres dispositius mòbils, sobretot en horari nocturn.
La música cura… les ànimes?
En una societat com l’actual, en què busquem solucions mèdiques i/o farmacològiques a tots els nostres problemes, ja siguin de #salut, socials o fins i tot personals, potser hauríem de plantejar-nos baixar del tren (fins i tot si cal en plena marxa…), reflexionar una mica i buscar aquelles solucions que són a les nostres mans o aquelles alternatives que poden ajudar-nos a millorar el nostre benestar. Reconec que, com a #metge de família, em trobo en un moment personal i professional en què em qüestiono tantes coses fins ara assumides per la nostra professió que potser podria semblar estrany als ulls de qualsevol company de professió, però que crec que poden aportar una mica de llum a molts dels nostres (i vostres…) maldecaps i problemes diaris. Plantejaments a la #consulta que van des del moment de la recepció del pacient, a la comunicació amb aquest, així com l’abordatge dels seus problemes i #patologies diverses. En concret, en aquest post m’agradaria centrar-me en l’atenció al pacient a la consulta i en la #comunicació amb ell. La meva pràctica #clínica ha canviat moltíssim en els darrers anys respecte als inicis. Durant tot aquest temps he atès #pacients més contents o enfadats, més o menys sensibles, cadascun amb els seus problemes diferents i les seves particularitats… cadascun amb el seu món, fins i tot jo mateix amb el meu… Algunes consultes han estat més còmodes i d’altres més incòmodes, i cadascuna ha comportat el seu temps, el seu tempo i el seu ritme, el seu inici, el seu nus i el seu desenllaç… com una novel·la inoblidable o una cançó extraordinària… Tot i així, sempre he trobat a faltar alguna cosa… I així va ser com un dia, ja fa alguns anys, amb la idea de normalitzar el meu entorn de treball i mimetitzar-lo amb el meu entorn personal, fent-lo tan proper i proper al pacient com fos possible i al que realment sóc com a persona, vaig pensar a afegir el component que creia que faltava des del meu humil punt de vista: la #música… Sí, la música m’ha acompanyat tota la vida a nivell personal, en aquells moments que recordes per sempre, en aquells instants en què hi ha alguna cosa a celebrar i fins i tot en aquells en què preferiries oblidar… Així és, ha estat i serà tota la vida, així que… per què no introduir la música dins la consulta i fins i tot com a teràpia per a certs pacients? Té cabuda la música dins l’hermetisme (fins ara) d’una consulta o d’un acte mèdic? Des del meu punt de vista, per descomptat… I així és com, des de fa uns anys, i després d’una reacció inicial i evident de sorpresa per part de companys i pacients, la música m’ha ajudat a crear ambients més propers i familiars en aquells moments difícils a la consulta, a aconseguir rebaixar les tensions en consultes complicades o a donar suport de fons als silencis incòmodes (i d’altra banda necessaris) presents en moltes converses; en ocasions, a arribar a aquell punt de trobada entre metge i pacient i fins i tot, de vegades, a oblidar-nos de la “separació” existent en la relació metge-pacient gràcies a trobar en aquests gustos musicals compartits aquell punt de relaxació necessari perquè la consulta flueixi com cal… Des d’aleshores, les meves llistes de #Spotify (@sergiue) són el nostre company diari de batalles i ens acompanyen en cadascuna de les històries personals… La música amansa “les feres”? Això m’ho diu la gent amb un to una mica burleta… Però jo més aviat diria que la música ens transporta a aquell estat de relaxació i pau interior al qual desitjaríem arribar tots si no estiguéssim vivint en aquesta societat d’“altes velocitats, reactivitats i intoleràncies”; ens transporta a viure aquell instant precís, aquell moment de comunicació agradable entre metge i pacient, amb aquell fons suau que ens acompanya en el procés de plantejar el problema i la recerca conjunta de la seva possible solució. D’altra banda, hem de començar a atrevir-nos a aplicar la música també a l’entorn del pacient, és a dir, al seu domicili, com a teràpia o com a acompanyament… Més d’un pacient, durant tot aquest temps, ha marxat de la meva consulta amb l’única recomanació d’escoltar música, tancar els ulls i intentar aconseguir aquell equilibri sentint el moviment de les notes musicals, les que siguin… sobre gustos sí que no hi ha res escrit… i el resultat no ha pogut ser més que positiu. En una era en què la majoria de problemes “mèdics” són problemes “socials” i “personals”, utilitzem totes les estratègies que tenim al nostre abast i que, a més, produeixin la menor #iatrogènia possible al pacient… Jo ho tinc clar: la meva estratègia és la música… ja ho diu una de les meves composicions recents:“La música cura, la música salva, la música és sempre la peça que falta…”i si no et falta la música, tot anirà millor… segur…
