El SIBO és una síndrome de proliferació patològica de bacteris colonitzadors a l’intestí prim.
El sobrecreixement bacterià intestinal o sobrecreixement bacterià de l’intestí prim (SBID o SIBO per les seves sigles en anglès) és una síndrome heterogènia produïda per un nombre excessiu i/o una alteració en el tipus de bacteris presents a l’intestí, habitualment a l’intestí prim (Viquipèdia).
SÍMPTOMES:
Els símptomes més freqüents són els següents:
Distensió abdominal
Flatulència
Dolor abdominal
Alteració del ritme intestinal (diarrea/restrenyiment)
Dispèpsia (indigestió o molèsties a la part alta de l’estómac)
Pèrdua de pes
A diferència de l’intestí gros, a l’intestí prim no hi ha un gran nombre de bacteris, i es redueix la quantitat de processos fermentatius en aquesta regió anatòmica. Diversos processos poden alterar els mecanismes que mantenen baix aquest nombre de bacteris a l’intestí prim, ocasionant processos de fermentació no habituals dels aliments i generant els símptomes del SIBO.
CAUSES:
Són múltiples les causes que poden acabar produint un sobrecreixement bacterià a l’intestí prim, però hi ha trastorns subjacents que provoquen el quadre o la seva persistència. Alguns d’aquests trastorns causen dany a la mucosa intestinal o una reducció de l’activitat peristàltica, que serien els desencadenants d’un SIBO.
Trastorns funcionals i de la mobilitat: pseudoobstrucció intestinal, malaltia de Parkinson o qualsevol malaltia que produeixi neuropatia o miopatia intestinal, ús de fàrmacs opioides…
Trastorns del sistema immune: celiaquia, parasitosi, deficiència d’immunoglobulina A, VIH…
Malaltia de Crohn i/o intestí irritable.
Neuropatia autonòmica diabètica.
Esclerodèrmia.
Hipotiroïdisme.
Anomalies estructurals o quirúrgiques: diverticulosi de l’intestí prim, alteracions de la vàlvula ileocecal, bypass…
Trastorns derivats d’un ús prolongat d’inhibidors de la bomba de protons (“protectors gàstrics”).
*No podem establir una llista exhaustiva de causes, ja que el SIBO és un trastorn en constant estudi en què es van identificant factors nous de manera contínua.*
CONSEQÜÈNCIES:
– Malabsorció i/o desnutrició
TRACTAMENT:
El SIBO per se es tractarà amb antibioteràpia, que pot ser al·lopàtica (rifaximina o neomicina segons el patogen trobat) o natural (extracte d’orenga, extracte de llavors d’aranja, entre d’altres), i posteriorment amb un reequilibri de la flora intestinal amb probiòtics (Lactobacillus acidophilus LA-2, Bifidobacterium BB12, Lactobacillus rhamnosus LGC, Bifidobacterium longum SP50; cal tenir en compte les quantitats de cadascun dels ferments làctics).
En ocasions, el tractament administrat no és suficient per a la resolució total del quadre. En aquests casos, cal anar més enllà del que s’ha comentat i valorar si realment el problema és degut a un desequilibri concret de la microbiota intestinal (en concret dels fílums Firmicutes i Bacteroidetes) i aconseguir el seu correcte equilibri, ja que aquest és un punt clau per a la resolució del quadre.
CONSELLS:
Portar un estil de vida saludable, que entenem com:
Menjar de manera sana, variada i equilibrada, reduint la ingesta d’aliments flatulents; fer dieta (recomanem dejunis o espaiar els àpats i valorar la realització d’una dieta FODMAP).
Allunyar-se de l’estrès tant com sigui possible; tot i que sabem que és més fàcil dir-ho que fer-ho, des de la farmàcia podem donar pautes d’ajuda per reduir-lo.
Son reparador, sense despertars nocturns i d’un mínim de 7,30 hores.
Evacuació diària o cada 48 hores; l’evacuació és imprescindible i, si no és espontània, cal ajudar l’organisme amb laxants adequats.
Exercici físic: caminar almenys 30 minuts al dia.
Vida social: els humans hem estat dissenyats per relacionar-nos, i parlar —encara que sigui amb la veïna— ens beneficia, i molt.
