Són incomptables ja els anys que fa que sentim parlar de les suposades bondats de l’insubstituïble “protector gàstric”, conegut també com a omeprazol. Des de fa dècades, aquest fàrmac, pertanyent a la família dels inhibidors de la bomba de protons, ha estat i continua sent un dels medicaments més prescrits i més presents tant en receptes agudes com cròniques, algunes vegades de manera indicada i d’altres simplement per “protegir” el nostre estómac del potencial perill gastrolesiu d’altres medicaments, sobretot quan es prescriuen antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs).
Em venen al cap infinitat de receptes que tractem diàriament a les nostres consultes, tant de persones grans com, cada vegada més, de gent jove, amb l’omeprazol present, tan arrelat que són els mateixos pacients els que es neguen que se’ls retiri de la recepta perquè “si no tinc el protector d’estómac…”.
Però, després d’anys d’estudis, corrents i contradiccions, se’ns plantegen algunes preguntes que hauríem de respondre… ¿Realment és necessària la presa d’omeprazol per aquests motius? ¿De què ens “protegeix” realment l’omeprazol? ¿S’han tingut en compte els potencials efectes nocius i els efectes secundaris d’aquest tipus de fàrmacs? ¿Pot haver-hi altres solucions per evitar prendre’l?
Esperem donar una resposta que resolgui tots els vostres dubtes al respecte.
Mecanisme d’acció
L’omeprazol és, com ja hem dit prèviament, un inhibidor de la bomba de protons (a la cèl·lula parietal gàstrica) i la seva acció principal consisteix a disminuir la secreció d’àcid gàstric d’una manera altament selectiva. Aquesta inhibició és reversible.
Indicacionsaprovades
Tractament agut de la úlcera duodenal i l’úlcera gàstrica benigna, incloent-hi pacients que necessiten tractament amb antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs).
Tractament de l’úlcera gàstrica i de l’úlcera duodenal, ambdues associades a Helicobacter pylori.
Tractament de l’esofagitis erosiva per reflux, de símptomes greus de la malaltia per reflux no inflamatòria i de símptomes lleus que no responguin al tractament convencional.
Tractament de la síndrome de Zollinger-Ellison i d’altres síndromes d’hipersecreció gàstrica.
Tractament profilàctic de l’úlcera duodenal, de l’úlcera gàstrica benigna o d’erosions gastroduodenals induïdes per antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs) en pacients de risc (persones grans o amb antecedents d’erosions gastroduodenals).
Efectes secundaris
L’omeprazol pot provocar efectes secundaris relacionats amb la seva presa, com ara:
Alguns de lleus, com el restrenyiment, les nàusees, els gasos, els vòmits o el mal de cap.
D’altres potencialment més importants, com:
Alteracions a nivell cardíac per dèficit de magnesi.
Anèmia perniciosa per disminució de l’absorció de vitamina B12, associada a una possible demència a llarg termini…
Osteoporosi per un mecanisme de compensació del calci corporal en alterar el pH de l’estómac.
Diarrea associada a Clostridium difficile.
Alteració de l’absorció d’alguns fàrmacs, com ara una disminució de l’absorció de ketoconazol, itraconazol, la mateixa vitamina B12 i el calci, i un augment de l’absorció de digoxina, furosemida, àcid acetilsalicílic i nifedipina.
En tractaments prolongats (que és el principal problema actualment), la disminució del pH gàstric (hipoclorhidria) comporta alteracions a nivell digestiu, com ara una major presència d’infeccions per Helicobacter pylori i alteracions de la nostra microbiota, i de manera secundària alteracions de la permeabilitat de la mucosa digestiva, sobrecreixements bacterians (SIBO)…
Substitució
Amb tot el que s’ha comentat en aquest article, es pot intuir que la presa prolongada d’omeprazol quan no és necessària pot comportar més efectes perjudicials que beneficiosos.
La hipoclorhidria que genera la presa d’omeprazol pot ser el principal problema a l’hora d’intentar abandonar el tractament; per aquest motiu, és recomanable seguir un protocol per minimitzar els possibles efectes molestos de la retirada del fàrmac.
El protocol de retirada de l’omeprazol ha d’estar controlat pel vostre professional de la salut de confiança, per tal de fer un seguiment adequat i valorar el ritme correcte de retirada.
