Com ens ajuda la melatonina?

La melatonina és una hormona segregada per la glàndula pineal, situada al centre de l’encèfal. No només es troba en humans, sinó que també la podem trobar en animals, plantes, fongs, bacteris i algunes algues. Les seves funcions són múltiples, i participa en diversos processos cel·lulars, neuroendocrins i neurofisiològics, sent sobretot important en el sistema immunitari, en l’apoptosi (mort cel·lular programada), a nivell gastrointestinal, com a antioxidant i en sistemes corporals tan importants com el sistema nerviós o el reproductor.

Tot i ser una hormona que el cos humà no produeix en el moment del naixement —ja que el nadó aprofita la melatonina que li arriba a través de la placenta (per això els infants prematurs poden tenir problemes amb el cicle son-vigília)—, la seva producció i secreció augmenten posteriorment fins a la pubertat, moment en què disminueixen lleugerament per tornar a augmentar fins als 35-40 anys, quan s’estabilitzen, i a partir dels 55-60 anys comença una disminució progressiva de la seva producció, condicionant una pèrdua de la seva capacitat cronobiòtica. Alhora, existeix una relació inversament proporcional entre la melatonina i el cortisol, ja que els ritmes circadians (vigília i son) tenen una importància vital en el metabolisme i el funcionament d’aquestes dues hormones. Si la melatonina és bàsica per mantenir un descans nocturn correcte, el cortisol és indispensable per començar el dia al 100% i amb la capacitat intacta per afrontar les necessitats i exigències de la nostra vida. Una alteració d’aquesta homeòstasi hormonal es traduirà en una infinitat de símptomes i alteracions a nivell orgànic. La llum del dia emet un senyal a través dels ulls que arriba fins al nucli supraquiasmàtic, el qual acaba emetent ordres de generar cortisol (cortisol awakening response) si la llum és diürna, o melatonina si la llum és nocturna, regulant així el cicle dia-nit al nostre organisme. Aquesta melatonina es produeix a la glàndula pineal a partir de la serotonina. Els cicles de melatonina i cortisol formen un “ball” perfectament orquestrat i dirigit pels seus respectius directors d’orquestra: la glàndula pineal en el cas de la melatonina i l’hipotàlem en el cas del cortisol, mediats per les seves hormones precursores (CRH i ACTH). El pic de melatonina es produeix cap a les 2 o 3 de la matinada, mentre que el del cortisol es dona a partir de les 6 o 8 del matí.

Totes les cèl·lules del nostre cos tenen i mantenen el seu ritme circadià i es sincronitzen perquè tot el cos funcioni alhora, primer segons el que dicta el nucli supraquiasmàtic i sempre gràcies als factors estimuladors perifèrics. El simple fet de menjar “fora d’hores” pot provocar un augment de pes, una acumulació de greix, una inflamació cada vegada més gran, etc., encara que la dieta sigui la mateixa que la d’una altra persona que faci els àpats a les hores “normals”. Aquest fet es considera un “insult circadià” i pot comportar modificacions en l’estimulació i el control hormonal. Alguns tipus d’alteració del son, sobretot relacionats amb alteracions primàries del ritme o secundaris a altres estats com el jet-lag, l’envelliment, algunes patologies i síndromes cerebrals o la realització de torns laborals, depenen precisament d’una alteració en la regulació d’aquest rellotge biològic controlat per la melatonina i el cortisol, provocant, entre altres símptomes, alteracions del ritme son/vigília.

La interacció cada vegada més freqüent amb pantalles de llum (mòbils, tauletes, ordinadors, televisió…) en horari nocturn fa que produïm una menor quantitat de melatonina, encara que inicialment puguem arribar a dormir sense problemes, podent acabar alterant els bioritmes i els factors controlats per aquesta hormona. Tot i així, només pel fet de modificar la generació normal de melatonina, no és gens recomanable el contacte amb pantalles a partir de determinades hores nocturnes. Símptomes del dèficit de melatonina: FINAL –> Conclusions a tenir en compte: · La regulació circadiana dels processos biològics ens permet reaccionar de manera predictiva i no reactiva als cicles de llum-foscor. · Freqüentar espais a l’aire lliure i viure de manera coherent amb la presència de llum natural és de suma importància per mantenir uns hàbits bàsics correctes. · La importància de l’exposició a la llum matinal i la necessitat de reduir la il·luminació nocturna per regular correctament el ritme circadià. Si cal, intentem evitar les ulleres de sol durant les hores diürnes per no donar senyals confusos al nostre nucli supraquiasmàtic, així com utilitzar filtres de pantalla als nostres dispositius mòbils, sobretot en horari nocturn.